 |
|
|
Victoria Arias Vall, a la plaça de la Vila durant l'entrevista / JPS
Victoria Arias Vall Estudiant de Batxillerat al Puig, Premi Treball de Recerca Jaume P. Sayrach Victoria Arias Vall acaba de fer 18 anys. Amb la mel a la boca del premi obtingut en el treball de recerca, em trobo amb ella perquè ens en parli i m’expliqui alguna cosa de la seva vida d’estudiant. La mica de fama que el premi li ha reportat li fa il·lusió, i se sorprèn que l’entrevisti, i li fa gràcia això de sortir en un web. És alumna de segon de Batxillerat al nostre veterà institut Puig Castellar, el Puig com molts l’anomenen. Va néixer a Barcelona, filla de pare lleonès (Fabero) i de mare catalana (Barcelona). Els seus pares treballaven al camp de futbol del Barça, però van venir a viure aquí. De petita va anar al CEIP Torre Balldovina, i en té un record molt bo. Després va entrar al Puig on fa el batxillerat. Mentre parla sovint s’arregla la llarga cabellera, sense deixar de somriure o de riure. Llegeixo al web del Puig que ha guanyat el primer premi de recerca per a estudiants, aquest any, en el camp científic. Ha seguit un experiment que mostra com un tipus de substància atura el progrés de la cèl·lules malignes del càncer de coll d’úter. Li dic que m’imagino que després de la prova tindrà ganes de ser metgessa. - - La veritat és que no tinc clar què vull ser. M’inclino per la ciència, però no vull fer enginyeria ni medecina. M’agradaria dedicar-me a la investigació en un laboratori, potser en el camp de la química, algun treball que tingui perspectives... - - Científiques? - - Que t’hi puguis guanyar la vida, potser biologia... Però no ho sé, tinc un cacau mental. - - Què et diuen els professors? - - Que triï el que m’agradi; però vull veure quines sortides hi ha. La veig preocupada pel demà immediat. Li ho dic. La Victoria pensa que el futur és difícil però creu que avui hi ha molts mitjans perquè un noi o una noia aconsegueixi el que es proposa. - - Tens format un ideal de vida? - - Mai m’he plantejat que vull ser. Potser hauria hagut d’haver-m’ho plantejat, no? M’agradaria casar-me, tenir fills... Ser una dona emprenedora. I independent! - - Et preocupa com va el món? - - Sí, per això m’agradaria investigar i descobrir algun medicament per curar malalties com la SIDA. - - I dedicar-te a la política? - - No, no l’entenc. - - Una pregunta que té a veure en el camp de la investigació: ets creient? - - Fins a cert punt. Vaig fer la primera comunió, potser hi he tornat algun cop... Però això que el món s’hagi fet en set dies... Li queden anys per preguntar-s’ho perquè si escull la biologia, sempre treballarà abocada al gran enigma de la vida. L’experiment de la Victoria El càncer de coll d’úter el produeix el VPH, el Virus del Papil·loma Humà. Per frenar-lo s’ha descobert una vacuna que s’aplica a la dona entre els 9 i 26 anys d’edat, preferentment abans que hagi començat les relacions sexuals. El treball de recerca que la Victoria ha dut a terme en un primer terme estadi consistia en la recerca bibliogràfica per informar-se sobre la prova anomenada Papanicolau (nom d’un savi grec), per detectar les cèl·lules canceroses. El segon estadi és l’estudi de com es transmet el càncer, quines són les causes i els seus efectes, i quin el tractament. Després ve la part experimental, al laboratori (al Parc Científic de Barcelona), on la Victoria va estar anant-hi 10 dies, en un experiment que dirigia la doctora Delia Zafra. Mitjançant una placa agafava cèl·lules canceroses i les introduïa en una substància que inhibeix el procés de divisió cel·lular, evitant que el càncer es desenvolupi. Acabat l’experiment, el resultat va ser bo.
La Victoria al laboratori on va fer les pràctiques
|
