Vallgorguina: Pedra Gentil, i Olzinelles 

L'excursió a la Pedra Gentil des de Vallgorguina que recollim aquí és una variant de l'itinerari més llarg Vallgorguina-el Corredor-Pedra Gentil, que acabem amb l'anada amb cotxe a Olzinelles. L'excursió es pot trobar en el llibre Excursions i caminades pel Vallès, de Pere Robert, editorial Cossetània, 2008, on es descriu amb el número 9. La que anotem és una matinal: un total d'unes dues hores, a part de les aturades i estones de contemplació del paisatge. L'itinerari passa tota l'estona per uns llocs gens alterats per les edificacions. Travessem la riera a l'anada i a la tornada, voregem uns camps sembrats i ens endinsem primer per una pollancreda i després per boscos amb pins, alzines i alzines sureres, amb alguns exemplars monumentals. L'objectiu final és el dolmen conegut com la Pedra Gentil, d'unes formes molt netes i elegants, al cim d'un alt al que s'arriba en curta pujada, sembrada de roques, que les arrels dels pins sortegen amb un arabesc molt xocant. El lloc és sorprenent: sota el cobricel de les copes dels pins, queda rodejat de muntanyes d'un verd fosc, que dóna peu al nom de Montnegre. Molt a prop del dolmen hi ha la vella parròquia, amb el cementiri adossat, en un estat ruïnós. Tot plegat crea una atmosfera especial i no és rar que el paratge s'hagi convertit en la meta de les persones que creuen en les bruixes i en els esperits, i que s'hi apleguin per la celebració de l'aquelarre.

Ara, en temps primaveral, al llarg del camí es troben els arbustos florits (els bruguerols, el romaní) i moltes flors, predominantment grogues i blanques i, amagades, rotllanes de violes.

Si se segueix aquest itinerari, en acabat hom pot anar a Olxzinelles, a la parròquia de Sant Esreve, isolada, amb l'única companyia del cementiri i la bella casa rectoral. En aquesta casa els jocistes de Santa Coloma hi van fer més d'una convivència cap a finals dels anys 70, sobretot els de la parròquia de Sant Joan Baptista del Fondo. Des de l'era de davant de la casa rectoral es té una vista excepcional, amb els camps molt verds al seu davant, i la serralada al fons, amb el turó de Puigcastell dominant la línia del cel. / Jaume P. Sayrach

El Montseny

La Pedra Gentil

La vella parròquia

Vallgorguina

Olzinelles

Olzinelles, finals anys 70, convivència dels nois i noies de la JOC del Fondo

La casa rectoral (on fèiem les convivències)

La vista des de l'era de la casa rectoral d'Olzinelles

Gorgues del riu Gurri

Paisatge osonenc

Un cop deixem el Vallès -tan trinxat per un creixement urbanístic desordenat i d'una lletjor incomprensible- sortim a la comarca d'Osona, on les poblacions dialoguen bé amb el paisatge. Són terres de camps amples, amb el turons testimoni i petites masses boscoses, amb les muntanyes del Montseny en un horitzó proper, i els Pirineus en la llunyania.

L'excusrió que us proposem aquí és la circular que arrenca a Taradell i en acabat hi torna (amb un total d'unes tres hores), i que té en el pont de Sors i les Gorgues del riu Gurri el punt més bonic i sorprenent, sobretot quan -com ara-, hi anem després de dies d'abundants pluges i l'aigua baixa a desdir.

L'aproximació a aquest punt es fa per camins airosos, amb vistes sobre l'Osonès, magnífiques, de manera que els protagonistes són el riu Gurri, la volta celeste, les muntanyes llunyanes i els camps que, banyats pel sol, ofereixen l'estampa d'unes planes d'un verd pastell molt bonic.

(Podeu trobar una descripció del recorregut en el llibre A peu per Osona, col·lecció Azimut-42, itinerar 12).

Casal del Mont-redon

Riu Gurri

El Montseny, nevat

Vistes del pont de Sors i de les Gorgues de riu Gurri